![[en]](../flags/UNKG0001.GIF "English"){kind=small}
![[de]](../flags/GERM0001.GIF "Deutsch"){kind=small}
![[es]](../flags/SPAN0001.GIF "Español"){kind=small}
![[da]](../flags/DENM0001.GIF "Dansk"){kind=small}
![[nl]](../flags/NETH0001.GIF "Nederlands"){kind=small}
![[he]](../flags/ISRA0001.GIF "עברית"){kind=small}
![[fr]](../flags/FRAN0001.GIF "Français"){kind=small}
![[tr]](../flags/TURK0001.GIF "Türkçe"){kind=small}
![[ru]](../flags/RUSS0001.GIF "Русский"){kind=small}
![[ca]](../flags/SPAN0109.GIF "Català"){kind=small}
![[cs]](../flags/CZEC0001.GIF "Čeština"){kind=small}
![[sr]](../flags/SERB0001.GIF "Srpski"){kind=small}
![[pt]](../flags/PORT0001.GIF "Português"){kind=small}
Llegiu aquesta pàgina de preguntes més freqüents. Si no hi trobeu la resposta a la vostra qüestió, o cerqueu més informació, podeu consultar les següents pàgines a la xarxa:
A continuació us presentem un llistat d’aquestes organitzacions:
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Jules Verne va néixer el 8 de febrer de 1828 a l’illa de Feydeau, a la ciutat francesa de Nantes. El seu nom complet era Jules Gabriel Verne. Va ser el primer dels cinc fills del matrimoni format per Pierre Verne, advocat parisenc, i Sophie Allote de la Fuÿe, d’origen bretó. Després del naixement de Jules, vindrien els de Paul el 1829, que esdevindria el germà més estimat, i de tres germanes: Anna el 1836, Mathilde el 1839 i Marie el 1842.
Ni el seu pare, Pierre Verne, ni la seva mare, Sophie Allote de la Fuÿe tenien inclinació per la literatura. Malgrat que Pierre va escriure algunes cançons en la seva joventut, ell mai en va fer publicitat i només van ser cantades en l’àmbit familiar, només algunes d’elles van arribar a ser publicades. El pare de Verne el va obligar a marxar a parís per estudiar dret amb l’objectiu que es fes càrrec del seu bufet a Nantes. El seu desig era que el seu fill fos advocat i no pas escriptor.
Verne va escriure molt en la seva joventut. Va escriure poemes, contes, peces teatrals i cançons. Alguns d’aquests treballs van ser publicats en una revista de parís, Musee des familles. Més tard, algunes d’aquests treballs, quan Verne ja gaudia de fama reconeguda, van ser incorporats a alguns dels volums de la sèrie dels Viatges Extraordinaris. Recentment s’ha publicat un recull dels seus poemes i cançons.
Jules Verne tenia 35 anys quan Cinc setmanes en globus, la seva primera novel·la, va ser publicada el gener de 1863. La novel·la havia estat escrita el 1862 i després d’haver visitat diverses editorials va trobar l’editor Jules Hetzel, editor parisenc de renom. Verne li presenta el manuscrit titulat Viatge a través dels aires. Hetzel fa suggerir al jove escriptor tot un seguit de correccions per tal que l’esborrany esdevingués publicable. La publicació va ser un gran èxit. Verne entrava d’aquesta manera en un terreny fins aleshores inexplorat: la geografia i la ciència en la literatura.
Sí que va estar casat. El nom de la seva dona era Honorine Deviane (el seu cognom de soltera era Moret). El 20 de maig de 1856 Verne es va traslladar a Amiens per assistir al casament d’un amic. Allà va conèixer Honorine -una jove vídua d’aquesta ciutat i amb dues filles- i el 10 de gener de 1857, després de vuit mesos de festeig, es van casar tot decidint fixar la seva residència a parís Quatre anys després, el 3 d’agost de 1861, va néixer Michel, el seu primer i únic fill.
El 1859 va viatjar a Anglaterra i Escòcia en companyia del seu amic Aristide Hignard. L’itirenari seguit va ser: Bordeaux, Liverpool, Edimburgh, Londres, etc.Recentment s’ha publicat l’obra Viatge a Anglaterra i Escòcia, inspirada en aquest mateix viatge.
El 1861, Jules Verne va viatjar a Escandinàvia, concretament a Noruega i Dinamarca, també acompanyat per Hignard. Mentre ell era en aquest viatge, Honorine va donar a llum el seu fill Michel.
El 1867, Verne i el seu germà Paul, van embarcar en el transatlàntic Great Eastern amb la finalitat de viatjar cap al Estats Units. Només hi van romandre alguns dies, visitant New York i les cataractes del Niàgara. Les impressions d’aquest viatge són recollides en la novel·la Una ciutat flotant.
El 1872 va visitar Londres i Woolwich.
Entre 1871 i 1873 va viatjar a Jersey, Guernsey i Sark (convidat per Hetzel).
El 1876 va fer un viatge per la costa anglesa.
El 1878, Verne va fer un llarg viatge en el seu iot, el Saint-Michel III. Va visitar Lisboa, Tànger, Gibraltar i Alger.
El 1879, va viatjar novament a bord del Saint-Michel III, aquesta vegada a Anglaterra i Escòcia. Va visitar Yarmouth, Edimburgh,Dover, les Hèbrides, etc.
El 1880 va visitar Irlanda, Escòcia i Noruega.
El 1881, va fer una gira pels Països Baixos, Alemanya i Dinamarca a bord del Saint-Michel III. Paul Verne va escriure, basant-se en aquest viatge, una narració titulada De Rotterdam a Copenhaguen.
El 1884, Verne va fer un viatge pel Mediterrani a bord del Saint-Michel III. Aquesta vegada va visitar Alger, Malta, Itàlia i altres països.
El 1887, Jules Verne va fer una expedició a Bèlgica i els Països Baixos, on va llegir el seu conte La família Raton.
Saint Michel III
|
Durant la seva infantesa i la seva primera joventut, Jules va viure a l’illa de Feydeau a Nantes. A més, la seva família posseïa una segona residència a Chantenay, una localitat propera a Nantes. El 1847, Verne va viatjar a parís per estudiar dret. Després del matrimoni, la família Verne va viure a parís durant dos anys, després es va traslladar a la ciutat d’Auteuil i després a Le Crotoy. El 1871, Verne es va establir a Amiens, on va viure fins al final de la seva vida, primerament en el número 23 del Boulevard Guyencourt (1871-1873), després en el número 44 del Boulevard Longueville (1873-1882) i en el número 2 de la Rue Charles-Dubois (1882-1900) per finalment, retornar a la casa del Boulevard Longueville, on hi va viure fins a la seva mort el 1905. |
 Rue Charles-Dubois 2 |
|
El 1888, Jules Verne va ser elegit membre del Consell Municipal de la ciutat d’Amiens. La seva tasca es va adreçar als afers culturals com el teatre o les escoles. Va inaugurar el Circ Municipal el 1889. Verne va ser elegit regidor el 1892, el 1896 i el 1900. |
 Circ Municipal |
Sí que ho va ser. A l’època molts escriptors ho eren. De fet, era normal fer declaracions contra jueus, alemanys, indis o altres races. A més, aquest tipus de personatge era típic a la literatura del segle XIX. La societat burgesa i catòlica de l’època havia ensenyat tothom a pensar d’aquesta manera. En defensa de l’escriptor francès, s’ha dit que Verne no va ser tan antisemita com altres autors contemporanis. La imatge d’un Verne antisemita es deu, en gran mesura, al personatge d’Isac Hakhamut de la novel·la Hèctor Servadac. En aquest context, cal remarcar que el mot "antisemita" no té el significat de destrucció i Holocaust que va adquirir després de la Segona Guerra Mundial.
Durant molt de temps es va dir que Verne quan va ser nen es va enrolar en la tripulació de La Coralie, vaixell que es dirigia cap a l’Índia. La intenció del jove Verne era la de portar un collaret de corall a la seva cosina Caroline, de la qual estava enamorat. Aquesta història va aparèixer per primera vegada a la biografia de Verne escrita per Marguerite Allotte de la Füye. Recentment s’ha demostrat que aquesta història és falsa. Tots els detalls aportats per aquesta biògrafa són impossibles de comprovar. Fins i tot, es dóna el cas que en fa dues versions contradictòries de la història. Amb tot, segons Volker Dehs que cita una font de 1909, Paul Eudel, sembla que el jove Jules amb una petita barca va intentar d’atrapar l’Octavie quan marxava cap a les Índies.
No se sap quan va començar a propagar-se aquest mite, però sí que podem assegurar que és completament fals.Verne va viatjar molt. Podeu trobar una llista dels països que va visitar a la pregunta B6 d’aquesta mateixa pàgina.Tanmateix, Verne va escriure moltes de les seves novel·les a partir de dades provinents de diverses publicacions que ell legia habitualment. D’aquesta manera, va descriure grans extensions de territori de països que ell mai no va visitar.
Aquesta és una creença estesa a molts països.En algun d’aquests països es diu que va ser la font d’inspiració després que Verne el visités. Aquesta afirmació ha estat sostinguda per algunes persones d’Eslovàqui, Suïssa i Turquia.La veritat és que Verne mai no va visitar cap d’aquests països. És molt probable que l’origen d’aquests mites sigui les excel·lents descripcions que Verne va fer de molts indrets de la Terra.Per a més informació sobre els mites i llegendes sobre Verne podeu visitar la pàgina http://www.phys.uu.nl/~gdevries/myths/
Aquest és un dels mites més estesos de Jules Verne.La tomba, situada al cementiri de la Madeleines, a Amiens, té una inscripció amb els noms de Verne i Honorine.També hi trobarem una escultura d’Albert Roze instal·lada el 1907 i que representa la imatge de Jules Verne emergint de la seva pròpia tomba amb la mà dreta assenyalant cap al cel. Cap a la immortalitat i l’eterna joventut (Vers l’immortalité et l’éternelle jeunesse) ´fs el títol de l’escultura, no forma part de cap inscripció.
No. Aquesta llegenda va sorgir amb la publicació de "Jules Verne: iniciat i iniciador" de Michel Lamy. L’autor tracta de demostrar que Jules Verne va estar relacionat amb alguna societat esotèrica i argumenta àmpliament sobre la possibilitat que Verne donés algunes pistes sobre el tresor de Rennes-le-Château a la seva novel·la Clovis Dardentor.
En general, els estudiosos de Verne no són partidaris d’una imatge de profeta de l’autor. Cal remarcar que hi ha una gran diferència entre predir i descriure. Una predicció és una referència a alguna cosa que encara no s’ha esdevingut, mentre que una descripció -en aquest cas- és una referència a alguna cosa ja descrita anteriorment. Tot seguit us fem avinent una llista d’algunes descripcions de Verne que ha estat considerades prediccions
Tot seguit us passem la llista d’enginys que es pensa que Verne va predir i que en realitat no va ser així.
|
Jules Verne va escriure parís al segle XX l’any 1863. el manuscrit va ser lliurat a Hetzel, que es va negar a publicar-lo al·legant que el tema era molt pessimista i que la seva publicació podria malmetre la reputació de Verne com escriptor. Aquesta va ser la raó de la no publicació del manuscrit. Verne va guardar el manuscrit tot esperant una nova oportunitat. Després de la mort de l’escriptor, la família va guardar secretament el manuscrit, malgrat que els estudiosos de l’obra de Verne no en coneixien la seva existència. Cent trenta anys després, el manuscrit va ser retrobat pel rebesnét de Verne i el 1994 l’editorial Hachette publicà l’obra que va tenir un gran èxit de vendes. |
|
Va ser l’editor Jules Hetzel. Quan Verne ja portava publicades tres novel·les amb èxit, Hetzel va pensar en posar aquest nom a la col·lecció. En el pròleg de Les Aventures del capità Hatteras, Hetzel posava de manifest que el propòsit de la sèrie era “resumir tots els coneixements geogràfics, geològics, físics i astronòmics elaborats per la ciència moderna, així com explicar de forma atractiva la història de l’Univers”.
La primera novel·la pertanyent a la sèrie Viatges Extraordinaris és Les Aventures del capità Hatteras, això si tenim en compte que Hetzel va començar a anomenar així la sèrie a partir d’aquesta novel·la.
Phileas Fogg va sortir de Londres el 2 d’octubre de 1872, a les 8:45 del vespre. Després del seu periple al voltant del món, Phileas va creure que havia retornat a Londres el 21 de desembre a les 8:50 del vespre, amb un retard de cinc minuts. Per tant, va pensar que havia perdut la seva aposta. Més tard, se n’adona que en realitat havia arribat el 20 de desembre a les 8:50, després de 79 dies de viatge. Per tant, havia guanyat l’aposta! Això s’explica de la següent manera: Phileas, sense adonar-se, havia avançat un dia, ja que sempre havia viatjat cap a l’Est. A mesura que s’avançava cap a l’Est, es guanyaven quatre minuts. Per tant, com que la circumferència de la Terra té 360°, llavors 360×4=1440 minuts. O sia, 24 hores!
Els dos títols més coneguts són Vint mil llègües de viatge submarí i La volta al món en vuitanta dies. Totes dues han estat adaptades al cinema i a sèries televisives, així com també s’han publicat en diversos idiomes moltes vegades.
|
|
Jules Verne va escriure sobretot novel·les d’aventures, Wells va escriure novel·les de ciència ficció. Podem afirmar que Wells va ser el veritable “pare de la ciència ficció”. Verne descrivia les seves màquines basant-se en el coneixement científic i tècnic de la seva època. Verne sempre explicava molt bé, i amb tot detall, d’on provenien les seves invencions. Per contra, Wells s’inventava completament els seus enginys, sense basar-se en coneixements científics o tècnics de l’època. Els materials amb els que Wells construïa les seves màquines eren inexistents a l’època i tampoc es podien fabricar amb la tecnologia existent. Els fenòmens narrats sempre se circumscrivien al terreny de la ciència ficció.
Va ser Davant de la bandera. En aquesta novel·la escrita el 1897, descriu Thomas Roch, un inventor, personatge inspirat en el químic francès Eugène Turpin, que havia inventat la melanita (un explosiu) i que havia provat de vendre al govern francès el 1885, cosa que no va reeixir. En la narració, Roch cau en una gran depressió nerviosa en veure que la seva invenció és rebutjada per diversos països. A la correspondència entre Verne i el seu germà Paul, l’escriptor es refereix sovint a “el Turpin” quan es refereix al personatge Roch o de la novel·la Davant de la bandera. El personatge de Verne tenia una gran semblança amb Turpin i va ser per això que aquest químic va presentar denúncia contra Verne, que va ser defensat per l’advocat Raymond Poncairé. Verne va ser declarat innocent dels càrrecs imputats. Tanmateix, Jules escrigué a Paul que sí que havia basat el personatge de Roch en la figura de Turpin.
Jules Verne va publicar el 1864 a la revista Musee des familles un article en quatre capítols anomenat Edgar Poe i la seva obra. Verne en fa una profunda anàlisi de l’escriptor nord-americà. De fet, una de les obres escrites per Verne, L’esfinx dels glaços, és una mena de continuació de la novel·la de Poe Aventures d’Arthur Gordon Pym. També s’ha dit que Verne es va inspirar en l’obra de Poe, Tres diumenges per setmana, per escriure la seva novel·la La volta al món en vuitanta dies.
Va ser de la Terra a la Lluna. Georges Meliés s’hi inspirà per rodar el 1902 un film que va anomenar Voyage dans la Lune.
No ho podem saber. El valor pot variar. Depèn de moltes circumstàncies: l’estat del llibre (si és nou o usat), el tipus d’edició, etc. Sovint, un llibre vell no sempre és una primera edició. El terme primera edició és un actiu valuós. No és el mateix un original de Verne que una edició il·lustrada del mateix autor. El més aconsellable és consultar un llibreter professional.
no Aquesta signatura va ser reproduïda en totes les còpies d’aquesta novel·la. Totes les còpies in-octavo de Hetzel porten aquesta signatura en la primera pàgina. Aquest llibre el va dedicar als seus tres néts.
|
|
Sí, Verne va col·laborar amb Adolphe d’Ennery, que va dur les novel·les de Verne al teatre. També va col·laborar amb Gabriel Marcel mentre escrivia la seva Història dels grans viatges i els grans viatgers. Marcel era bibliotecari de la Biblioteca Nacional de París Verne només parlava i llegia francès i moltes de les fonts que havia de consultar estaven escrites en altres llèngües. Per aquesta raó va necessitar la col·laboració de Marcel. També va col·laborar quan Verne escrivia La conquesta econòmica i científica del globus, obra que mai no es va acabar ni publicar.
Aquestes incoherències no són degudes a un error de Jules Verne. Podria semblar que Verne va cometre algun error en voler fer coincidir en el temps tres de les seves grans novel·les: Els fills del capità Grant, Vint mil llègües de viatge submarí i L’illa misteriosa. A Els fills del capità Grant, la narració es desenvolupa entre els anys 1864 i 1865. En el mes de març de 1865 el malfactor Ayrton és abandonat en una illa. A L’illa misteriosa, l’acció es desenvolupa entre 1865 i 1869. Cyrus Smith i els seus companys troben Ayrton el desembre de 1866. El nàufrag confessa haver estat abandonat feia dos anys, segons ell el 1854. Ayrton explica tot el que va passar i situa l’acció entre 1854 i 1855, afirmant que va ser abandonat exactament el 18 de març de 1855, o sia, deu anys abans de les dates esmentades a Els fills del capità Grant. A més, el final de L’illa misteriosa té lloc el 1869. Quan Nemo explica tota la seva història a Cyrus Smith, ell li diu que ja la coneixia perquè l’havia llegida en un llibre escrit per Aromax mentre era a bord del Nautilus. Aleshores, Nemo confirma que havien transcorregut setze anys d’ença que aquest francès havia abandonat el Nautilus. Això representa traslladar l’acció a l’any 1853, mentre que l’acció de Vint mil llègües de viatge submarí es desenvolupa durant el 1866. Sabem que tant Hetzel com Verne coneixien aquestes incoherències i que tots dos les acceptaven. Hetzel va insertar dues notes en la versió original de L’illa misteriosa on admetra incoherències de dates amb les edicions de Els fills del capità Grant i Vint mil llègües de viatge submarí. La primera nota forma part del capítol XVII del segon volum, on Ayrton explica la seva història a Cyrus Smith. La nota explica que els esdeveniments narrats per Ayrton pertanyen a una altra obra ja publicada amb el títol de Els fills del capità Grant i afegia que el lector comprendrà més endavant perquè es produeix aquesta discordància de dates. La segona nota, apareguda en el capítol XVI del tercer volum, quan Nemo explica la seva història, torna a explicar les incoherències temporals entre Vint mil llègües de viatge submarí i L’illa misteriosa. Es remetia el lector a la nota anterior per tal de comprovar que les causes de la incoherència de dates eren les mateixes.
JV.Gilead.org.il